Després de dies de parlar-ne, finalment
decidim anar a descobrir nous indrets. El lloc
elegit el pic de Casamanya (2740m) a Andorra. Amb les pluges del dia
anterior podem preveure que avui xafarem neu.
Sortim a les 7:30 d’Oliana direcció Ordino, i just arribar al poble parem
a esmorzar, que amb la panxa plena es veuen millor les coses. Agafem en calma
la carretera direcció al coll d’Ordino a 1980m. i a uns 3 kms aprox. trobem un camí de terra que
ens ha de dur al d’alt del pic.
Deixem el cotxe a tocar de la carretera i
enfilem amunt.
Sense temps ni per escalfar ja comencem a agafar pendent i amunt, tot
seguint les marques entrem ens uns corriols guapíssims per córrer. Després de
trobar-nos uns boletaires silenciosos que dissimulen per allà, tot i que la cistella els delata clarament arribem
al primer punt: el coll d’Ordino.
Com que
tot el camí està molt ben senyalitzat anem seguint amunt i entrem en un bosc
amb un corriol molt corredor. Just sortir del bosc ja es pot veure el pic, caram,
tot emblanquinat i sembla que el tinguem allà mateix.
A mesura que anem pujant, el gruix de neu que
al principi sembla que només ens ha d’acompanyar acaba arribant-nos a l’alçada
dels bessons, i com no la boira també be a fer acte de presencia.
Arribem al pic i després de la signatura de
rigor al llibret, decidim desfer de nou el camí i tornar cap al cotxe.
La baixada es molt perillosa i hem d’anar amb
compte perquè rellisca molt. Just !!! agafo un zona on hi ha poca neu, rellisco
i em clavo un pedrot al mig de la cama, alça Manel !! quin tall a la cama. Tot i l’ensurt seguim baixant, ara amb més
precaució encara, i decidim que ja correrem més avall.
Tot baixant anem trobant molts excursionistes
que pugen a fer el pic. Deixem la zona nevada i comencem a córrer de nou, ara
si baixem bé. Al final arribem al cotxe
amb 2h 43mi.
Bona sortida de diumenge, i a més hem pogut
fer desnivell, perfecte.
Com que a tarda la ferida no curava, decideixo
anar al CAP d’Oliana, allà hem posen un punt de sutura i arreglat, a per la
pròxima.
